Passió incendiaria

Avui he sabut que un company meu d’institut, que és un actor reconegut, publicarà la seva primera novel·la. Evidentment, me n’alegro molt per ell, però... porto tota la meva vida llegint i escrivint, i encara no estic en condicions d’escriure la meva “primera novel·la” (per no parlar de fer que es publiqui). En canvi aquesta persona ha fet el que en podríem dir “viure la vida” en tot aquest temps: és actor guaperes (que no dic que no sigui bon actor, eh?) Però us podeu imaginar que no s’ha passat pas gaires vetllades sol a casa seva llegint... i ja veus, sense remenar-hi gaire, va i ja publica! No penso comprar-me la novel·la (a molt estirar, si d’aquí cinc anys encara se’n parla faré un esforç), però em moro de curiositat per saber si escriu bé. Més concretament, si “viure la vida” li ha servit per escriure més bé que jo, que m’he quedat a casa llegint i escrivint. Es bon actor... podria ser que fos bo en dues activitats artístiques tan allunyades? Si d’algú em diuen que pinta i que escriu, encara em puc pensar que sigui bo en totes dues coses, perquè són dues arts amb punts en comú... però, un actor, pot ser bo escrivint? Això és com quan un periodista parla molt bé per la radio (i no diré noms); normalment el que escriuen és il·legible, els compassos temporals de l’escriptura i de la parla són diferents; fins i tot en Rubianes, que en el llenguatge gestual ningú el guanyava, escrit era tota una altra cosa; un actor està acostumat a parlar amb el seu cos... pot fer un bon paper només amb paraules? Però de fet, aquí no m’interessen les preguntes genèriques, només vull saber si aquest actor concret escriu bé o no sense haver de comprar-me el llibre. (No fos cas que fos un engendre com Las primeras veces, d’en Jordi Mollà.) O el que jo considero que és escriure bé, que aquest també seria un tema del que es podria parlar durant hores i hores. Una cosa que estic temptada de dir és allò de “més faltaria que fos bo”. El meu llibreter m’ho va dir a mi això: em va dir que, després d’haver-me passat la vida gandulejant, només faltaria que fos bona escrivint. Per tant, sé que aquesta frase és un imbecil·litat i no la faré servir. Si es clar, només faltaria que després d’haver-me (jo) passat la vida llegint i escrivint vingués (ell) que no ha llegit res (o potser només sóc jo que m’ho penso, això), i escrivís més bé que jo! Només faltaria! Però no ho diré. Si és bo escrivint, millor per ell. Com a mínim l’argument promet: parla d’una passió “incendiaria”, i això ja és un adjectiu fet servir d’una manera suggerent i original. Potser sí que en sap, d’escriure, al cap i la fi... Quants no perdríem el cap si a les nostres vides hi entrés una passió “incendiaria”, encara que sigui en forma de novel·la? Encara que, en el meu cas, si volgués això em sembla que primer me n’hauria d’anar a Lourdes...