Xaladures

Sembla que això que jo faig al blog, d’anomenar a totes les persones que m’estimo “el meu llibreter”, és una estranya malaltia que només té una sola persona entre moltíssimes. M’explico: existeix una malaltia psiquiàtrica molt poc comuna, que fins i tot té un nom, que consisteix en pensar-se que les altres persones, totes les altres persones, són la mateixa persona. Jo no tinc aquesta malaltia, evidentment, això d’anomenar a tothom “el meu llibreter” és un recurs literari: encara que les anomeni igual, a la realitat no em penso pas que totes les persones del meu voltant són la mateixa; però pel blog això em va molt bé per mantenir més o menys el seu anonimat i unificar-lo. Però em va fer molta gràcia saber que existia aquesta malaltia... Aviam si resultarà que estic més tarada del que em penso... L’escriptura i la bogeria són vasos comunicants, això és evident.