L’ombra del jove clergiman...

Una cosa que m’agradaria especificar és que, encara que al blog hagi mencionat un parell de vegades a la Katherine Anne Porter (la vaig posar a la meva llista d’escriptores), jo no he llegit cap dels seus contes, que pel que es veu són extraordinaris. D’on ve la meva admiració, doncs? Doncs d’una cosa molt senzilla: he llegit que és una escriptora que ha aconseguit crear personatges masculins de carn i ossos, no només fantasies o alter-egos masculinitzats de l’escriptora. Per mi, encara que no ho hagi comprovat personalment, amb això ja n’hi ha prou per admirar-la, sobretot quan a les escriptores se’ns acusa de no haver creat cap personatge masculí creïble, contràriament a tants grans personatges femenins creats per escriptors. A més, tinc el llibre amb els seus contes en castellà, i el penso llegir i comprovar-ho per mi mateixa, això que els seus personatges masculins s’aguanten. Sabia que hi havia d’haver alguna escriptora que ho hagués aconseguit! Ara encara falta, però, un gran personatge masculí conegut creat per una escriptora...