Perdent pistonada

Tinc la sensació que darrerament, el blog ha decaigut. Repeteixo les idees, em costa dir coses sucoses, la cosa comença a no tenir ni suc ni bruc; sento que no sóc tan incisiva com acostumava a ser: em sembla que darrerament m’he estancat com a “postejadora”. El cas és que em balla pel cap escriure alguna altra cosa, alguna cosa que no siguin “posts”: ficció, però encara no sé com posar-m’hi. La cosa és al foc, però no sé si en sortirà res de profit. A més, estic segura que, al final, intenti el que intenti, semblarà un post... En fi, només demano una mica de paciència, estic en ebullició. No vull –ni puc- deixar de fer el blog, però no m’agrada que perdi pistonada i que digui les mateixes coses que ja he dit mil cops de mil maneres diferents. No sé, hauré de prendre una determinació, però tampoc sé quina. Deu ser la calor... deixeu-me fer una hivernació estiuenca de continguts (que no d’escriptura), una migdiadeta, i aviam si quan arribi el setembre puc recuperar la guspira...