A mi és molt fàcil estimar-me perquè sóc molt obedient. M’adono que tota la meva vida he canviat obediència per amor. Però ara, a bones hores, m’adono que l’amor que s’obté a canvi d’obeir no és amor de primera llei. I també m’adono que ja és massa tard per intentar descobrir com s’ha d’obtenir l’amor, sinó és obeint. Han intentat explicar-me que l’amor es canvia per amor, però no he aconseguit que m’expliquin com es pot estimar sense haver d'obeir.
6 comentaris:
l'amor es canvia per amor?
ostres, qui t'ho ha dit això? l'amor es dóna sense esperar res a canvi. A mi m'és impossible veure-ho diferent.
Estimaries a algú que no t'estima?
Si ho fessis es pensarien que tens una malaltia mental... o que estàs intentant encobrir una homosexualitat...
Desenganyat... si una persona dona amor i no la corresponen amb amor, hi ha un problema o aquesta persona no té unes relacions sanes... esperar amor per amor no em sembla una mala cosa. No esperar res a canvi, en canvi, em sembla enganyar-se. És una visió idealitzada que no s'ajusta a les relacions reals.
és probable que la gent es pensi que tinc una malaltia mental, però el cas és que m'és igual el que pensi la gent de mi
no, si jo ho deia per mi...
Publica un comentari a l'entrada