La satisfacció

He estat gairebé una setmana sense escriure res. Circumstàncies, desgana... Quin sentit té escriure el blog? No quadraria més a la meva ambició escriure el mateix en un paper i guardar-ho en un calaix durant deu anys? Però avui no sé on he llegit que l’acte d’escriure no es realitza fins que el lector hi aporta el seu granet de sorra... Vull dir que escriure sabent que ningú ho ha de llegir és un acte estèril... i, d’acord, abans de “publicar” s’hauria de madurar una mica... però posar els propis gargots a l’aparador és tan temptador! Què es busca realment? Què busquem? No és la glòria, no són els diners... però és quelcom del que no es pot prescindir tan fàcilment... És l’amor? Sentir-nos llegits equival a sentir-nos estimats? És la satisfacció de la vanitat o de l’orgull? Es busca, busquem, la satisfacció. Ho deixaria en això.