La infinita contradicció

Ja ho veieu: jo que sempre us dic que vull ser una autora de culte, llegida per uns pocs lectors que hi entenguin una mica, i avui em despenjo dient que voldria estudiar el perquè una autora com Corín Tellado és tan llegida. Això no podria voler dir que jo també voldria ser així de llegida?

El cas és que en això, com en tantes altes coses a la vida, no crec que estigui en condicions de triar. Jo escriuré el que pugui i serà llegit per qui li agradi. I això no podrà ser fruit d’un càlcul. Com a mínim jo no puc calcular-ho, ja m’agradaria estar prou informada per poder fer una obra que fos molt llegida conscientment! Sí, sí, m’agradaria ser molt llegida. Ara, això no treu que vulgui fer una obra de qualitat, com la que fan els autors més minoritaris i que no llegeix tothom. És a dir, m’agradaria la popularitat de Corín Tellado, però escrivint com Borges... (No, no cal que estalvieu la mitja rialleta, que no us veig...) Ara, arribar arribar, només arribaré on pugui, modestament, segurament quedant-me ni tan sols a mig camí de tots dos, encara que m’agradaria més quedar-me a mig camí d’escriure bé com Borges abans que quedar-me a mig camí de ser popular com Corín Tellado, francament...

Una altra cosa és la sinceritat. Sembla que, amb el que he dit, qualsevol que es posi a escriure sincerament ha de tenir èxit. I, per exemple, al món dels blogs, la majoria dels que escrivim som sincers i tampoc és l’èxit que tenim fora del cercle... Per tant, amb la sinceritat només no n’hi ha prou. Però és molt important, i és un element més difícil d’aconseguir del que sembla. Mica en mica, intentaré esbrinar la resta d’ingredients, i l’alquímia de la seva combinació. Per mi, una aventura més emocionat que anar a la lluna! (O que sortir de casa...)