Sinceritat i èxit

Ahir es va morir la Corín Tellado, l’autora de novel·les roses en llengua castellana més popular de tots els temps. Jo no he llegit mai res seu, però una vegada vaig llegir que Julio Cortázar l’havia llegit alguna vegada, com a evasió, i això va fer que me la passes a mirar amb una mica més de respecte. Vull dir que no tot han de ser lectures “elevades”; de vegades va bé injectar-se una petita dosi d’escriptura que no ha estat repassada. Perquè també vaig llegir que la Corín Tellado no repassava mai res del que escrivia. El que més em sorprèn d’això és que no fos incoherent, treballant així sense repassar, però en fi, cadascú té els seus mètodes. Mai no l’he llegida, però alguna vegada m’havia plantejat llegir-la per saber “com escrivia” algú tan llegit; però per altres experiències amb autors molt populars que he llegit per la curiositat de veure què escriu algú que té tant d’èxit, sé que aquesta mena de llibres no m’agrada. A més, la Corín Tellado va tenir èxit durant una certa època en unes circumstàncies històriques concretes, diferents de les actuals; em sembla que darrerament ja no devia pas vendre tant... Del que estic segura és que ser la més llegida no fou un cosa que ella estudiés i que digués “escriuré així i serè la més llegida”, sinó que va escriure com li va sortir del cor i, per circumstàncies que ella no va poder controlar, es va convertir en la més llegida. Per tant, l’ensenyament és obvi: estudiar les seves novel·les per intentar deduir què les va fer tan llegides només em duria a la conclusió que per ser molt llegit, el primer que s’ha de fer és ser sincer amb el que realment t’interessa i frueixes escrivint. Pel que puc deduir, ella escrivia sobre les seves fantasies romàntiques més íntimes... Jo mateixa deia que escrivint sense repassar es podien escapar incoherències... Bé, potser no era incoherent precisament perquè era absolutament fidel al que sentia que havia d’escriure, al que a ella li agradava pensar. Això, ser coherent amb un mateix, amb el que realment t’interessa i et passa pel cap, no és tan fàcil com pot semblar a primera vista. Per exemple, a mi em faria una mica de vergonya escriure les meves fantasies romàntiques, que també les tinc: trobaria que ningú n’ha de fer res; a més, a mi m’agrada semblar una persona seriosa. Però és precisament aquí, on s’ajunten la imaginació i la fantasia, on ens despullem realment. I escrivint es tracta de despullar-se, ni que sigui pudorosament. Però, de vegades, sobretot si has de sortir a la intempèrie, et fa sentir més segura anar una mica guarnida...