Les tres maries

Una vegada, algú que moderava un grup de correu internacional em va dir, que, per Internet, si no es volien tenir polèmiques, sobretot entre gent de països diferents, hi havia tres temes que s’havien d’evitar: el futbol, la política i la religió.

Em sembla que de política no n’he parlat mai. No m’interessa.

De religió n’havia parlat alguna vegada, quan llegia el llibre de Chateaubriand: em va dur problemes. Una persona es va sentir atacada pel meu escepticisme i m’ho va tornar trobant-me totes les faltes d’ortografia que havia fet, i fent-me-les saber. No és que no m’agradi saber les faltes que faig, al contrari, m’agrada ser-ne conscient i corregir-les, però com que també sóc conscient que ho faig tan bé com puc en aquest sentit, que me les passessin per la cara amb evident mala fe i com a prova per demostrar la meva ignorància i així rebatre el que hagués pogut dir en contra de la religió (que tampoc era tan greu), no em va agradar gens, francament.

De futbol sí que n’he parlat, però ho faig d’una manera que podria ser descrita com bastant cínica, sense la passió de l’aficionat i el seguidor, ni des de la veritat absoluta d’un sol equip, sinó que més aviat m’acosto al futbol com a fenomen social, m’imagino que és per això que no m’ha dut problemes, i espero que no me’n dugui, perquè de futbol en continuaré parlant.

Escric això perquè se m’havia acudit fer un post parlant de la vida després de la mort, ja que l’altre dia vaig parlar del tema, i de meu descreïment en aquest aspecte, però he pensat: religió + Internet? Mala combinació. El que jo faria de bona fe com una exposició de les meves creences més íntimes a algú li podria semblar un atac contra les seves... No és que no cregui en la llibertat d’expressió, però la llibertat d’expressió té conseqüències, i sé que no estic disposada a acceptar segons quines conseqüències per fer-me passar les ganes de dir el que em sembli...

Hauré de pensar en anar escrivint sobre alguna altra cosa...