La primera ley positrònica

Isaac Asimov va crear Les tres lleis de la robòtica, perquè fossin implantades al cervell positrònic dels seus robots i aquest no poguessin triar de no obeir-les, pel bé dels seus creadors, la tant conspícua “humanitat”.

La primera llei diu:

“Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.”

Un robot no pot triar no complir-la, és un esclau. El que s’acaba de concloure aquí és que el que diferencia un humà d’un robot és el lliure albir, que un humà pot triar de no complir això que sembla tan raonable, i que semblaria que ha de ser llei tant per humans com per robots. I que pels en humans “en teoria” és llei, però a la pràctica... Perquè els humans tenim poder sobre els nostres actes, podem triar, per tant, el que ens diferencia dels robots esclavitzats i ens dóna poder sobre nosaltres mateixos i sobre els altres és el fet que tenim la possibilitat d’escollir lliurement l’acció de fer mal a un altre ésser humà...