Un post em fa pensar: diu, què és la poesia? Jo afegiria, què és per mi la poesia? Em sembla que molts cops ho he dit: per mi la poesia és com una pregaria laica, i fins i tot de caràcter agnòstic. No és resar a algú, no és resar per demanar res. Es resar per aconseguir una mica d’harmonia, per tenir pensaments que encaixin amb aquella cosa anhelant que tenim a dintre. Es clar que llegir una bona poesia no és com si algú ens estimes, no és com si algú ens toqués, però és el que més s’hi assembla; et toca l’ànima. Jo crec que la poesia és això, posar collarets a la desesperació, pentinar trenes a la misèria. Belles paraules, belles imatges, però sobretot, emocions expressades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada