La sort de la lletja...

“Conduir en aquest circuit és com si haguessis estat anant amb una noia una mica lletja i la canviessis per una altra molt més guapa. Això sol ja et motiva.” (metàfora made in Valentino Rossi. Aquest noi és un filósof... què dic un filósof, un poeta!... – i que consti que a mi em cau molt bé, eh? Suposo que ell deu entendre més de noies guapes i fàcils que no pas d’altra cosa, o sigui que podriem dir que és la metàfora d’un expert. El que m’escama és que digui que alguna vegada ell, ell! ha anat amb una noia lletja... ai, Valentino, que tens una reputació a mantenir! Ara, siguen així, veig que encara tinc possibilitats...)