Transformar-ho en paraules

Recordo la pel·lícula Diamante de sangre. Un personatge deia de la protagonista: "es va ficar rera les línies enemigues i va tornar amb 4000 paraules i els ulls espurnejats, més maca que mai." També recordo el que em va dir una vegada, ja fa molt temps, l'Aniset: "tu pots escriure del que t'ha passat a dins". Es referia al meu procés de bogeria, que ell va ajudar a quallar. És evident que jo, per obtenir 4000 paraules, no necessito ficar-me rera les línies enemigues. Les línies enemigues les tinc dins del cap. En tinc prou amb submergir-me dins les meves entranyes. I torno d'aquestes immersions, no sé si amb els ulls espurnejats, no sé si més maca que mai, però amb paraules. Ara la pregunta és si ho sabré fer prou bé, això de ficar-me dins l'interior hostil per destil·lar aquestes paraules, les paraules de la meva malaltia, però també les paraules de la meva vida com a artista, les paraules que m'han dut a ser el que sóc escrivint, encara que això no sigui gaire. Si amb les paraules ni haurà prou per a expressar-ho.