Poder no assumit

Fa uns dies vaig sentir per la radio una noticia que em va impressionar: una jutgessa va ser multada per dictar sentencies mentre pixava. A més, es veu que aquesta dona fa tanta pudor que un dels seus subordinats va vomitar només d’olorar-la. El cas és que només de pensar que la solució que hi han trobat ha estat posar-li una multa em recorre un calfred. Que no se n’adonen que aquesta dona té un trastorn de la personalitat? Anar fent pudor pel món no és només un signe de mala educació: indica que alguna cosa va malament; és un signe de problemes psicològics, vol dir que no estàs bé amb tu mateix ni amb la gent que t’envolta, que necessites desesperadament cridar l’atenció... com pot ser justa una persona que no té l’equilibri interior que cal per dutxar-se amb regularitat? Una vegada vaig sentir un jutge retirat que deia que s’hauria de revisar la salut mental de molts jutges del nostre país, però, francament, no m’hauria pensat mai que la cosa arribés tan lluny. Aquesta dona hauria d’estar sota tractament mèdic, no dictant sentencies; l’haurien d’ajudar psicològicament, i no només posar-li una multa. Què arreglarà una multa? La multa només augmentarà el seu desordre interior, però no l’ajudarà a equilibrar-se. Diuen que el poder puja al cap, que no tothom el pot assumir; llàstima que aquest exemple de poder no assumit sigui una dona.