Dolça condemna

M'adono que, escrigui el que escrigui, mai podrà ser molt diferent del Bloc d'una lectora. Jo ja no dono per més. Es clar que m'agradaria escriure una gran novel·la, una gran narració, però haig de reconèixer que això no és al meu abast, de moment. No tinc cap dibuix al cap que correspongui a una gran novel·la. Però tinc el blog, i, en el fons, això ja em satisfà, perquè escric, m'expresso, i a més hi ha una resposta per part dels lectors. Sóc conscient que són lectors, no amics. De vegades és fàcil confondre's, perquè es creen uns vincles molt especials: són gent que t'escolta. Quan, fa deu anys, maldava jo sola per escriure la meva primera obra, que es va quedar a mig fer, no em podia imaginar de cap manera que hi hauria un dia en que tindria lectors sense haver escrit cap llibre. Per això, fent el blog em sento una mica com si hagués fet trampes, com si hagués enganyat al destí: no he escrit cap llibre, tinc lectors. Es tracta d'un sentiment molt especial.