Autoflagelació

Sempre he escrit i no me n'he preocupat gaire. Mai no m'he pogut mantenir per mi mateixa, però sempre he pogut comprar llibres, els he pogut llegir i he pogut escriure sobre aquests llibres. Però sembla que tot això, el món dels llibres, no em permetrà guanyar-me la vida. Quin dret tinc a passar-m'ho bé escrivint per mi mateixa si els meus pares m'han de mantenir? En comptes d'escriure, hauria d'estar treballant, guanyant diners, que és l'autèntica finalitat de la vida. No és fins ara, als 31 anys, que m'adono d'això: que l'objectiu de la vida són els diners. Fins ara no me n'havia adonat, potser perquè es pot dir que pràcticament no he treballat i sempre he tingut què menjar. Tampoc he necessitat mai fer grans despeses, ni en roba, ni en restaurants, ni en viatges. Només en llibres. Però mai fins ara no m'havia adonat del problema que representa això. Problema pels meus pares (perquè sóc una càrrega), problema per mi (perquè no sóc independent) i problema pel futur (que no està garantit). He trigat una mica a adonar-me'n, de tot plegat. Fins ara dormia, i m'he despertat. He viscut als llims, llegint, escrivint, i poca cosa més. Sempre he sabut que era escriptora i que escriuria, però ara m'adono que escriure era un luxe que no em podia permetre. M'adono que pel fet d'escriure, mentre n'he anat aprenent (i encara em queda tant per aprendre!), m'he desconnectat del món real, he obviat el problema de guanyar-me la vida. Usant paraules de Miquel Torga, no he trobat la meva aixada capaç. Suposo que podria dir que m'avergonyeixo de no ser independent, i me n'avergonyeixo. Però posant-t'ho a la balança, m'adono que, si em fes vergonya de debò, ja faria temps que hi hauria posat remei. Sempre he fet cas de la meva intuïció, que em diu que escrigui, però la meva intuïció falla més que una escopeta de fira. I quan he fet coses contraries a la intuïció, encara ha estat pitjor. Faci el que faci, es com tenir un llaç que m'enreda els peus: sempre m'hi entrebanco i m'hi faig mal. I no tinc cap raó per pensar que en futur serà diferent. He arribat a un moment de la meva vida en que preferia poder ser independent abans d’escriure una cosa bona, i és la primera vegada a la meva vida que sento una cosa així.