A robar que són dos dies...

En un llibre dels que tinc per casa vaig llegir una frase de Flaubert que ara mateix no trobo que venia dir una cosa així com que s’hauria d’educar a la gent de classe alta perquè fossin capaços de governar justament. Que el problema realment és que els que dirigeixen tenen molt poca cultura. I qui diu poca cultura diu molt afany de lucre. Però suposo que en un país on qui més qui menys va a fer hores en negre i defrauda a la seguretat social, no tenim cap dret a queixar-nos de que els nostres dirigents posin la mà la caixa. De debò no se’ls podria ensenyar als polítics que no han de robar? Això només se’ls podria ensenyar si el poble no robés. Però si el poble veu que els polítics roben, com li pots demanar que no robi? Això és el peix que es mossega la cua. Qui ha de començar a donar exemple? Qui ha de començar a fer les coses bé? Els polítics no ho faran, perquè són un reflex de la corrupció del poble. El poble no ho farà, perquè si veu que els polítics roben seria d’enzes quedar-se enrera... Per què no fem un concurset a veure qui roba més? Podríem donar medalles... Ben condecorats per a cada malifeta econòmica, sortiríem al carrer ben orgullosos, i podríem competir per veure qui en té més...: “Jo vaig robar un raspall de dents al súper!”: una agulla banyada; “Jo cobro les hores extres en negre!”: una medalla; “Jo vaig ajudar a requalificar uns terrenys..!.”: triple medalla; “jo vaig desviar uns fons...!”: la creu de sant jordi; “jo cobro subvencions europees pels meus camps erms!”: el tostón de oro! Al final, l’única cosa que estarà mal vista serà robar poc. Robem, robem, que el món s’acaba!