Arma carregada

Una cosa que em sorprèn del blog Herba de paraules és que el post més visitat (i amb molta diferència) sigui Els quadres de la fam. (Tot i que La solitud és una serp té molt d'èxit, també.) Em pregunto que té aquest conte, que no crec que literàriament sigui res de l’altre món... I em ve al cap que al primer Blog de una lectora, en castellà, el post més visitat amb molta diferència és Comparando, el post que compara Orgull i prejudici i Norte y sur, -el meu post més visitat de tots els temps-, precisament perquè aquest post va interessar molt a tots els grups de discussió de la Jane Austen, i va ser visitat en massa durant molt de temps per aquesta gent, que s’ho deien els uns als altres. I se m’acudeix que el post Els quadres de la fam parla d’anorèxia i que a internet hi abunden les bandades d’anorèxiques anhelants de compartir tota mena de trucs absurds, i em recorre un calfred... Una cosa que em tranquil·litza una mica és que jo mai he estat anorèxica (tot i que vaig tenir una època en que no podia empassar en la que em vaig aprimar 15 quilos) i suposo que res del que jo explico al conte pot convèncer per la seva autenticitat (sobretot a l’hora d’imitar-ho) a algú que realment pateixi aquesta malaltia, sinó és que és realment molt burro, es clar... però... no les tinc totes, francament. Tot i que espero que el missatge positiu del conte arribi a qui hagi d’arribar, no descartaria que se l’estigués fent servir justament pel contrari... Però encara que efectivament fos així... m’hauria de plantejar de fer alguna cosa? És el meu conte, no el vull esborrar, encara que pel que sembla l’hagi carregat el diable; és més, si “cola” com a autèntic per a una anorèxica de debò, malgrat tot, n’estic molt orgullosa (encara que n’estaria més si els servís d’ajuda per curar-se). Ara, si el fan servir per... fins a quin punt en sóc responsable de la manera com la gent llegeixi el que jo he escrit?