Sovint, quan veig un blocaire compromès amb una causa, penso: això està molt bé, ets molt bona persona, però... diries el mateix si ara i aquí no tinguéssim llibertat d’expressió? Què n’és de fàcil lluitar per una bona causa quan saps que no seràs perseguit per fer-ho! Els que defensen causes tan alegrement s’haurien de platejar, sols amb si mateixos, si, en el cas que defensar allò fos perseguit, si s’anés a la presó per defensa allò, ho defensarien igualment. Jo ho tinc clar: en cas de persecució, jo ho no faria. Per això jo no em comprometo amb “causes”.
Està molt bé que un escriptor defensi els drets humans, però, ho faria si això poses en perill els seus propis drets? Només en aquest cas aquesta lluita és acceptable. Està molt bé ser un escriptor compromès, però també s’ha de tenir molt en compte el context en que s’adopta aquest compromís. Massa vegades, en aquest nostre context, aquestes reivindicacions són només figuració, una manera de relacionar-se; ens afiliem a aquestes causes com un luxe més de la nostra societat ben peixada, però aquest compromís no representa cap despentinament real pel tan prestigiat “escriptor compromès”...
Està molt bé que un escriptor defensi els drets humans, però, ho faria si això poses en perill els seus propis drets? Només en aquest cas aquesta lluita és acceptable. Està molt bé ser un escriptor compromès, però també s’ha de tenir molt en compte el context en que s’adopta aquest compromís. Massa vegades, en aquest nostre context, aquestes reivindicacions són només figuració, una manera de relacionar-se; ens afiliem a aquestes causes com un luxe més de la nostra societat ben peixada, però aquest compromís no representa cap despentinament real pel tan prestigiat “escriptor compromès”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada