Qui espera no desespera

Quan estudiava, ja fa més de deu anys, vaig plantar una petita llavor. Fa cosa de mig any, la tija es va convertir en tronc. Avui, he vist la primera fulla. Aviat, molt aviat, florirà, vermell i blau. No manca gaire perquè doni fruit: potser serà cosa de mig any, potser d’un parell d’anys, fins i tot pot ser que tardi deu anys; però tard o d’hora em menjaré el fruit que he estat esperant amb candeletes tots aquests anys. I serà saborós, i dolç, molt dolç... Ara només és qüestió d’esperar.