Jutjar un llibre per l’escoberta

Rellegeixo el que he escrit més avall, això de no voler llegir a aquest dos escriptors perquè m’han semblat antipàtic l’un i avorrit l’altre quan els he vist o sentit entrevistats, i em ve el cap l’entrevista que vaig sentir a en Bassat. Em va semblar un home sincer, decidit i ple d’energia, i vaig córrer comprar el seu llibre; sentint-lo em vaig pensar de bona fe que podia ser capaç de dir coses interessants. El llibre va resultar completament decebedor. El seu autor se sap vendre molt bé a si mateix, escriu bons anuncis, però no és “escriptor”... Porcel i Espinàs, per la impressió que n’he tret en sentir-los, no estan acostumats als mitjans i els seus editors no deuen ser conscients de la impressió poc atractiva que causen. Pel fet també, de ser persones grans, amb uns ritmes interns d’una altra època. Però en canvi no em cal ser endevina per imaginar que els seus llibres tenen una solidesa literària que els del comunicativament atractiu Lluís Bassat no tindran mai. Aquesta, és, suposo, una paradoxa més en la nostra societat on els mass-media tallen el bacallà. Però jo em pensava de mi mateixa que no em deixava enxampar per aquesta mena de trampes... s’anomenen aparences.