Amb dret a vot

Recordo quan no tenia edat per votar. Els professors, els advocats, els metges, tots anaven a votar i anar a votar feia a una persona democràtica, culta, moderna. Els professionals liberals votaven, en canvi els miners i els escombriaires (per dir un exemple a l’atzar de persona que guanya poc i fa una feina que ningú no vol) passaven olímpicament. Sempre que sento per la radio gent que diu que va a votar, és tracta de gent que ha tingut accés a l’educació, gent culta, gent que ha viatjat. Quan a la radio algú diu que passa d’anar a votar es veu de seguida que és de classe baixa, que té mala dicció, que no veu res més enllà del sou minso que guanya a fi de mes i falta molt poc perquè els de la radio diguin que li fan pudor els peus...

Una vegada, treballant de dependenta en una fleca, va venir la filla de la casa (que no es solia acostar per la botiga per por de que el treball dur li encomanés alguna cosa) i em va dir que ella mai no havia anat a votar, però que ara sortia amb un noi del partit (ja us podeu imaginar de quin partit; també us podeu imaginar per part del noi una pasta gansa), i que el seu xicot se’n feia creus que mai hagués anat a votar, que s’havia d’anar a votar, que era tan important anar a votar... quan li vaig dir que jo sí que votava gairebé cau de cul. Una “blanca pobretona” sense estudis que treballava pels seus pares, sabia que s’havia d’anar a votar!, mentre que ella, que era de casa bona, abans d’enamorar-se mai se n’havia adonat, que això de votar fos important... no s’imaginava que li pogués passar una cosa així... Jo tampoc m’imaginava el prestigi que et pot donar el fet d’anar a votar davant d’algú amb interessos perquè votis... sobretot en època d’eleccions!

Des que tinc el blog, he observat que, entre els blocaires, com a mínim entre els que jo conec, que no per casualitat la majoria són professors, es va a votar. Es a dir, que són persones de nivell amb consciència social a qui no els fan pudor els peus. Jo, com a bona blocaire, i perquè també m’agrada ser com els meus enrotllats amics internàutics, he continuat anant a votar.

El cas és que m’adono que això d’anar a votar té tant de prestigi perquè es practicava a l’antiga Grècia, i ho practicaven els ciutadans. Però tothom oblida que aquest ciutadans tenien esclaus, i que els esclaus no tenien dret a vot. Es a dir, que no votava pas tothom. De debò algú es pensa que quan pot votar tothom aquest vot té algun valor? Jo, que sempre he anat a votar, mai no havia caigut en això... sempre m’havia pensat que votant feia una cosa important, que la cosa tenia valor, però cada vegada estic més convençuda que votar no serveix per res. Sento els polítics en tertúlies radiofòniques i penso que són uns xixarel·los. De debò es pensen que la gent és imbècil? Entenc que cada vegada hi hagi més abstenció. M’estic plantejant seriosament passar-me al bàndol dels que els fan pudor els peus, i deixar d’anar a votar. Per sempre. L’únic problema és que... un país on no es voti em sembla una alternativa molt més tèrbola que haver d’aguantar a quatre xixarel·los trepas i mentiders...