“Vostè ha vist alguna vegada un pi que es suïcidi?”
(aquesta frase ve a dir que l’home és un ésser natural corromput, pel fet de que es suïcida, en canvi, les plantes! no, les plantes són sanes i naturals, un ésser viu autèntic, i mai farien una cosa així... Jo no sé si hi ha alguna planta que es suïcidi, però alguns animals sí que ho fan, per exemple, una mena de rates siberianes, que no sé com es diuen, que quan són més del compte corren en manada a tirar-se al mar – en aquesta reacció es basa el popular joc d’ordinador dels lemmings-. Si fins i tot els animals salvatges es suïciden, què hi ha d’antinatural en que ho facin les persones? D’acord, un pi, ésser natural simple, vegetal noble, no es suïcidarà mai... però nosaltres no som un pi i podem arribar a patir com mai podria expressar-ho un pi –ja no dic que el pi no pugui patir, perquè...- Per molt que jo admiri aquest escriptor, i m’agradi el missatge d’optimisme implícit en la frase –és una frase que m’ha arribat-, posar un pi com a exemple per no suïcidar-se em sembla una xuminada. Nosaltres i el nostre patiment no tenim res a veure amb el que pugui arribar a patir un pi.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada