Les primeres neus

L’altre dia vaig veure una dona amb els cabells blancs llargs sense tenyir. No els acabava de tenir del tot blancs, encara li quedaven alguns blens negres. Em va sorprendre, perquè, normalment, les dones amb els cabells llargs acostumen a anar tenyides; les que se’ls deixen blancs se’ls tallen curtets. La veritat és que li quedava bé. És justament la manera com jo els voldria portar, quan me’n comencin a sortir de blancs; no em vull tenyir. Encara no sé com me les agafaré, les primeres neus... La veritat, no crec que estigui preparada per deixar de ser jove i llustrosa. Però veig que a tothom li passa i que les persones intel·ligents s’hi resignen. És llei de vida. El temps passa, i m’adono amb recança que encara no he “escrit”... Encara que sé perfectament, que per escriure, el que de debò cal és maduresa... precisament aquestes neus...