Xerrada

_ Fa temps que no escrius cap diàleg...
_ Mira, va com va...
_ Et sents més bé ara, amb el blog, explicant el que expliques i no parlant només de llibres?
_ Ja saps que em sento incòmoda explicant intimitats, que penso que no ho hauria de fer, però... però...
_ Et penedeixes d’haver esborrat el Bloc d’una lectora? Allà tenies comentaristes, lectors, enllaços... un prestigi... aquí no tens res d’això. Es com haver desaparegut en l’espessor de la selva, com si t’haguessis traslladat a viure al mig del bosc...
_ Em sap greu haver deixat enrera uns quants lectors, i uns quants comentaristes... haver perdut els enllaços també em sap greu, però crec que no són tan importants... A més, penso que si jo sóc la mateixa, i el que escric no puc evitar que sigui el mateix, d’aquí a tres anys (que era el temps que portava fent el blog) hauria de tenir la mateixa quantitat de lectors, comentaristes i enllaços... vaja, em sembla...
_ No es pot negar que ets optimista...
_ De totes maneres em sento molt còmoda havent desaparegut, és com si m’hagués alleugerit d’una càrrega... comentar llibres s’havia convertit en una pressió, una pressió que jo mateixa m’imposava, i era bastant absurd... ara em sento més lliure...
_ I què consideres que has après de la teva espantá?
_ He après que mai s’ha d’esborrar el que has escrit... ja ja! Bé, vull dir que espero haver après a no tornar-ho a fer. Em sento molt incòmoda amb la sensació de que la gent no pot llegir el que vaig escriure perquè ho llegissin, malgrat que jo encara ho conservi, saps què vull dir? Això sí que és una frustració!
_ Escriptura alliberada o escriptura desinhibida?
_ Escriptura descarada! (Just el que no sóc a la vida real...) Però procurant no ficar-me massa amb ningú, que he criticat gent i em sap greu. Voldria que el meu blog només destaqués les coses positives, com quan parlava de llibres i només n'escrivia elogis... però el problema és que viure inclou també una gran part de crítica cap al món que t’envolta. En un lloc on l’esport nacional és criticar, no puc pretendre estar-ne al marge... Al món no tot es positiu...
_ Desitjos pel futur?
_ Continuar explicant coses, però no massa... no fos cas que algun dia em trobes algú pel carrer que em conegués més bé del que em coneixen a casa...
_ Un és esclau de les seves paraules, i amo del seu silenci...
_ El silenci pot pesar com una llosa... i les paraules, se les emporta el vent... malgrat que quedin escrites... i tampoc crec que hi hagi massa gent disposada a perdre el temps llegint-me, per sort. Pensar que tinc pocs lectors, i que a més són a la quinta forca, a l’altra punta de món, i que no me’ls trobaré, també m’ajuda molt a parlar amb franquesa...
_ Què li diries al lector desconegut?
_ No li diria res, només esbossaria un somriure.