Manilles per Nadal

Ahir vaig sentir per la radio la nadalenca noticia que un professor de filosofia havia estat detingut en un aeroport acusat d’impedir que un avió s’enlairés per haver-se enfrontat a uns policies que duien emmanillat a un immigrant que estaven deportant. Suposo que la noticia té uns matisos que jo no conec i que la detenció d’aquest home deu tenir la seva lògica, però, tal i com la vaig sentir explicada, semblava ben bé que això de ser professor de filosofia, això de tenir l’ètica suficient per protestar davant una situació injusta, fos cosa de tarats, de gent no gaire ben adaptada a la realitat. Evidentment, qualsevol caixera de súper, amb els seus pocs estudis, sap que mai s’ha d’enfrontar a la policia, i molt menys per ajudar a ningú. Tothom amb dos dits de front ho sap, això. Només un professoret de filosofia, algú amb més estudis que la resta, pot viure tant en un món de fantasia que se les doni de cavaller. Si m’ha impressionat aquesta noticia és perquè ve a donar la raó a la gent normal i corrent que se’n riuen de la lectura i del coneixement, i que pensen que això d’estudiar és cosa d’amargats. (Una vegada vaig llegir en una revista femenina que els intel·lectuals es conformaven amb dones lletges per sota de la mitjana...) Els ve a donar la raó quan pensen que els que han estudiat filosofia no són d’eixe món, i es creuen en dret a menysprear-los. “Jo no sóc professor de filosofia, però a mi mai no em detindran per intentar ajudar a ningú”, poden pensar. I tindran raó. En aquest món, i tampoc els que estudien tant ho haurien d’oblidar, el que cal de debò és saber procurar per un mateix...