Un aristòcrata i polític francès d’aquells emperrucats va dir una vegada que mai havia tingut una pena que mitja hora de lectura no li hagués pogut fer oblidar. El cas és que jo, la primera vegada que vaig llegir la frase, me la vaig prendre com que la lectura anava bé per arreglar qualsevol pena que es pogués tenir. Però després d’intentar aplicar-ho diverses vegades sense gaire èxit, m’he adonat del que volia dir realment aquest bon home: ell volia dir que mai havia tingut una pena prou profunda que una cosa tan senzilla i circumstancial com llegir una mica no li hagués pogut fer passar. No era una qüestió d’efectivitat de la lectura contra les penes, era una qüestió de tenir un caràcter d’aquells que mai s’amoïnen per res, que tot s’ho prenen a la lleugera i que les coses mai se’ls posen de través. I jo tota la vida confiant en la capacitat de la lectura com si fos qui sap què!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada