L’altre dia, sentia a un filòsof que deia que ell de petit volia ser pirata. I que no havia pogut ser pirata i que per això havia triat ser filòsof. El cas és que jo no recordo que volgués ser res de petita; suposo que en el fons pressentia que de gran no seria res, que aquesta goma simbòlica que m’entortolliga els peus s’hi interposaria. Com que no he pogut ser res, suposo que és per això que escric; és la manera ideal de no ser res.
1 comentari:
Quan siguis gran ja en parlarem
Publica un comentari a l'entrada