De la vida i de la mort

Avui, algú m’ha fet la típica pregunta que sempre em fan les persones que no tenen connexió a Internet: de què va el teu blog? Abans, quan tenia el Blog d’una lectora, ho tenia clar: va de llibres, resposta que solia espantar a la gent i que els desanimava de continuar indagant. Ara, però, ja no tinc el Blog d’una lectora, ja no parlo de llibres, o només de vegades. De què va ara el meu blog? Sense pensar-m’ho dues vegades he dit “el meu blog va de la vida i de la mort”. La persona que m’escoltava s’ha escandalitzat. De la mort?! Suposo que no ho hauria dit si hi hagués pensat més, perquè, si hi reflexiono, m’adono que ben poques vegades he mencionat la mort, al blog. Si he dit això, ha estat per no haver de dir: “al blog intento parlar de la meva malaltia”. Perquè d’això intento que vagi El vol de la reina de la ruda, encara que ben segur que no ho sembla. El meu blog va de la vida i de la mort... És un bon eufemisme, oi? Al final he intentat arribar a una resposta conciliadora: de la vida, va de la vida! Això de la mort és una manera de parlar!, he fet, intentant semblar convençuda. És això el que s’ha de dir, no? Suposo que sí. Sí, això és el que s’ha de dir, sempre.