En Pepet sempre pagava en efectiu. Durant molt temps va estar preocupat: havia sentit per la radio que pagar amb targeta es traduïa en un augment del PIB, és a dir, que pagant amb targeta estava creant riquesa. Ell sempre pagava en efectiu, i es pensava que potser aviat hauria de sortir al carrer amb una bossa al cap; se sentia garrepa. Se li confirmava el que sempre havia sospitat, que, en el fons, ell era una xacra per la societat, un paràsit.
Fins que un dia va sentir per la mateixa radio que el PIB creat pel fet de pagar amb targeta i pels crèdits en general no era un PIB bo, que era un PIB inflat, enganyós i que no era bo per l’economia dependre d’un PIB basat en el deute; que era això el que l’abocava a la crisi. Ell sempre pagava en efectiu, per tant es va adonar que el PIB que estava creant era un PIB real, palpable, aprofitable; era riquesa de debò, no una bombolla; i era bo per l’economia, ajudava a combatre la crisi. De cop, es va sentir capaç d’agafar aire i de sortir al carrer orgullós com un paó. Ja no era se sentia com un garrepa. Se li confirmava el que sempre havia sospitat: que, en el fons, ell era un pilar de la societat.
Fins que un dia va sentir per la mateixa radio que el PIB creat pel fet de pagar amb targeta i pels crèdits en general no era un PIB bo, que era un PIB inflat, enganyós i que no era bo per l’economia dependre d’un PIB basat en el deute; que era això el que l’abocava a la crisi. Ell sempre pagava en efectiu, per tant es va adonar que el PIB que estava creant era un PIB real, palpable, aprofitable; era riquesa de debò, no una bombolla; i era bo per l’economia, ajudava a combatre la crisi. De cop, es va sentir capaç d’agafar aire i de sortir al carrer orgullós com un paó. Ja no era se sentia com un garrepa. Se li confirmava el que sempre havia sospitat: que, en el fons, ell era un pilar de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada