L’aventura interior

Helen Hanff deia que no llegia novel·les perquè no l’interessava saber coses que no els han passat a gent que no ha existit. El meu problema amb les novel·les és l’acció. M’avorreix l’acció. Trobo que “l’acció” és per la vida real, dels llibres m’interessen més els raonaments. No m’interessa tant saber què ha passat, ni veure-ho pormenoritzat, sinó com ha afectat allò a la persona que ho ha patit, les conseqüències que té allò a la seva vida i les conclusions que en treu aquella persona d’aquella experiència; no el trauma, sinó la superació del trauma. M’interessa més la vida interior que l’exterior; no tant els fets, sinó els pensaments, els raonaments, les reflexions. I això, que és que m’agrada trobar quan llegeixo, em sembla que també és el que m’acaba sortint quan escric: la plasmació de l’aventura interior.

3 reflexions:

pere ha dit...

Deixant les novel·les de banda, o no, em sembla que qualsevol aventura interior és fruit de les experiències exteriors. L'exterior -la visió i la vivència de l'esterior-, sempre subjectiva, és clar- és el que en darrer terme ens fa pensar, raonar, actuar (exteriorment o interiorment). Sense l'experièncisa de fora no hi ha més que simulacres d'experiència interior. Certament, vull saber que pensa una persona, però també m'agrada saber per què, i només ho puc interpretar i valorar si conec perquè ha arribat a determinat pensament.

Clarissa ha dit...

Això que dius sí que em fa pensar.

jaka ha dit...

A mi també em fa pensar aixó que diu el Pere... en primer terme estava totalment d'acord amb tu.