Encesa malenconia

Ahir vaig sentir per la radio que parlaven de la malenconia, que és diferent de la tristesa i la depressió. Em ve al cap que Tristany, l’enamorat, era un ésser melancòlic... Res no es diu del caràcter íntim d’Isolda en aquest aspecte. Ella pateix per amor, però mai no la veiem “melancòlica” de la manera introspectiva en què ho està Tristany... Sempre diem “Tristany l’enamorat”, i el posem d’exemple com a enamorat, però mai he sentit dir “Isolda l’enamorada”. Ella és Iseo la Blonda, i la seva principal característica és ser tremendament bonica. Però no se la posa com a exemple d’enamorada, sinó com a dona que pot donar plaer a un enamorat, que pot justificar un enamorament com el de Tristany, tan fidel i absolut... Si ella no fos tan bella, no s’entendria que Tristany es begués l’enteniment fins al punt en el que se’l veu... (Y això no significa que només una dona tremendament bonica pugui justificar un amor com el Tristany: significa que quan estem enamorats l’objecte del nostre amor sempre ens sembla diferent als altres, i tremendament bell...) Una vegada vaig escriure que, al començament, quan ja s’han ficat al llit i ella encara s’ha de casar amb el rei Marc, no li diuen al rei res d’això i ella consenteix a casar-s’hi perquè vol ser reina. Es a dir, que estima a Tristany, però Tristany no és rei... una persona necessita realitzar-se fent alguna activitat, i a ella l’han educat per ser reina. I, com s’ha dit moltes vegades, és ella qui dirigeix Tristany. Si ella consenteix a casar-se amb el rei Marc, si no li diuen la veritat, és perquè, potser perquè li han destinat els seus pares, potser perquè vol ella, ella ha de ser reina. A més, en aquella època, quan estaves destinat a una cosa, no devia ser fàcil sortir de la roda; Isolda estava destinada al rei Marc, i a ser reina. Es clar que podien haver parlat abans que li casessin, i de fet, jo no entenc gaire perquè no ho van fer, però llavors, es clar, ja no hi hauria història... Que Isolda vol ser reina per sobre de tot potser no és una explicació gaire afalagadora per Isolda, i no sé si diu poc d’algú anteposar les seves necessitats materials a les necessitats de l’amor (perquè Tristany es despreocuparà de tot), però pensem que Isolda volia fer matar a Brangiana, o sigui que fer coses “no bondadoses” (i molt humanes) ja fa per ella. O sigui que tenim un Tristany melancòlic que es beu l’enteniment per amor i una Isolda calculadora que vol tenir-ho tot, el benestar material i el plaer... Però, malgrat que calcula materialment, Isolda no ha calculat que no podrà prescindir de Tristany, i per això marxa amb ell al bosc, per això el va a buscar al final... en el fons, també s’ha begut l’enteniment per ell, encara que té una manera diferent de demostrar-ho de la que té Tristany... Tampoc voldria treure d’això un prototipus, això no vol dir que un home sempre es despreocupi de tot per amor o que una dona sempre calculi el benestar material... hi ha de tot a la vinya del senyor; això només vol dir que aquesta combinació pot donar-se en les relacions entre les persones. I la malenconia també és un sentiment en el que ens podem submergir encara que no estiguem enamorats, encara que no sigui tardor...