Alta toxicitat

Fa quinze anys el meu llibreter em va dir: “jo no vull ser feliç, jo vull ser rica”. Ha passat el temps, i ho ha aconseguit: té la vida resolta. I, evidentment, no és feliç. S’ha de vigilar amb els desitjos, perquè de vegades es fan realitat... No és feliç, més aviat és una amargada de la vida que ni viu ni deixa viure als altres; una relació tòxica pels que no tenim més remei que aguantar-la. El flux de diners constant no només no li ha endolcit el caràcter sinó que li genera cada cop més ansietat per acumular-ne més... Ja ho diuen: només és feliç en la riquesa qui ja no era en la pobresa, i els diners són com l’aigua salada, com és en veus més sed en tens...

El meu llibreter (un altre llibreter) és la mena d’imbècil que et diu una cosa, te’n fa creure una segona, en fa una tercera i en pensa una quarta, totes diferents. És falç, manipulador, o té una personalitat autènticament polièdrica? En tot cas, una altra relació tòxica.

Aquestes són les dues persones que més he estimat a la meva vida. M’han manipulat, enganyat i fet sentir com una merda. Són en part els responsables que jo tingui problemes per establir altres relacions d’amistat i d’amor, perquè, si tenir una relació amb algú és això... La família no es tria, tampoc tries de qui t’enamores. Però, mentre no sàpiga evitar que una relació se’n vaig pel pedregar d’aquesta manera, mentre no sàpiga evitar que em manipulin, m’enganyin i em facin sentir com una merda, m’estimo més estar sola.