«Conec una història que val la pena d’explicar. Va d’un llibre gruixut i d’una escriventa. L’escriventa, quan encara no es pot considerar com a tal, fa un màster d’escrivència aplicada impartit per gent que remena cireres. Fa coneixences, que per a això paga el quilo que val el màster, i algú d’aquests remenaires de cireres, que treballa en una editorial d’anomenada, li fa una proposta: escriure un llibre.
Som-hi, doncs. Ara bé: el tema, el proposa l’editorial: s’enquadra en un gènere que en el mercat actual té molta tirada. Li fixen l’ambientació, li posen a disposició un equip d’investigació per ordir la trama sense paranys, i li donen un termini de pocs mesos per presentar el que abans se’n deia el manuscrit. Que no es preocupi, on no arribi el talent, hi arribaran els correctors, que no seria la primera vegada que han de rescriure el desideràtum de torn que els cau a les mans.
La futura escriventa, que desconeix l'existència dels pronoms febles i dels punts i comes, però que té una Lucía Etxebarría a dintre a punt d’explotar, fa anys que somia en la seua gran oportunitat. Com també fa anys que es presenta a centenars de concursos amb textos esmenats per les amistats més lletrades, que han hagut de fer mans i mànigues per volatilitzar les carretades de faltes d’ortografia que hi llueixen en tota la seua esplendor. Oh, és que el corrector del word això de l’”em/hem” i del “per que/per què/ perquè” no m’ho ha detectat, tampoc no deu ser tan important.
La noia té empenta, això no se li pot negar, així que accepta els tractes amb les galtes enceses i treballa de sol a sol durant els mesos acordats per parir el llibre gruixut de què parlo. Si hem d’esmentar el tema econòmic, tenim que per tota la feina l’import són mil i tants euros, i els drets de tota la pesca, per a l’editorial. Si té èxit, ja en parlarem. Ja pots tancar la boca.
El cas és que el llibre ja fa uns mesos que volta pels puestos, avui l’he fullejat, i puc afirmar que té punts i comes i pronoms febles. Quan va sortir, recordo que l'editorial li va dedicar una faixa publicitària en un diari que deia una cosa com: l’escriptora revelació de l’any. I tanta revelació: per mi, descobrir com es fan els llibres avui dia a través d'ella, sí que ho ha estat, i de ben sonada.»
oportunitats / Va de llibres / dijous, 6 de desembre de 2007
(extret del blog Registres Particulars)
Som-hi, doncs. Ara bé: el tema, el proposa l’editorial: s’enquadra en un gènere que en el mercat actual té molta tirada. Li fixen l’ambientació, li posen a disposició un equip d’investigació per ordir la trama sense paranys, i li donen un termini de pocs mesos per presentar el que abans se’n deia el manuscrit. Que no es preocupi, on no arribi el talent, hi arribaran els correctors, que no seria la primera vegada que han de rescriure el desideràtum de torn que els cau a les mans.
La futura escriventa, que desconeix l'existència dels pronoms febles i dels punts i comes, però que té una Lucía Etxebarría a dintre a punt d’explotar, fa anys que somia en la seua gran oportunitat. Com també fa anys que es presenta a centenars de concursos amb textos esmenats per les amistats més lletrades, que han hagut de fer mans i mànigues per volatilitzar les carretades de faltes d’ortografia que hi llueixen en tota la seua esplendor. Oh, és que el corrector del word això de l’”em/hem” i del “per que/per què/ perquè” no m’ho ha detectat, tampoc no deu ser tan important.
La noia té empenta, això no se li pot negar, així que accepta els tractes amb les galtes enceses i treballa de sol a sol durant els mesos acordats per parir el llibre gruixut de què parlo. Si hem d’esmentar el tema econòmic, tenim que per tota la feina l’import són mil i tants euros, i els drets de tota la pesca, per a l’editorial. Si té èxit, ja en parlarem. Ja pots tancar la boca.
El cas és que el llibre ja fa uns mesos que volta pels puestos, avui l’he fullejat, i puc afirmar que té punts i comes i pronoms febles. Quan va sortir, recordo que l'editorial li va dedicar una faixa publicitària en un diari que deia una cosa com: l’escriptora revelació de l’any. I tanta revelació: per mi, descobrir com es fan els llibres avui dia a través d'ella, sí que ho ha estat, i de ben sonada.»
oportunitats / Va de llibres / dijous, 6 de desembre de 2007
(extret del blog Registres Particulars)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada