Single

En un zoo de Noruega, hi ha sis parelles de pingüins heterosexuals, dues de pingüins homosexuals i dos pingüins (un mascle i una femella) que s’estimen més ser solters. Jo li preguntaria a una d’aquests pingüins solters:

_ Senyora pingüí soltera, sap que avui en dia això de ser solter és pot arreglar?

_ Mira joveneta, és que el meu cervell allotja una part molt petita de la meva massa corporal...

_ Senyora pingüí soltera, sap que ser solter fins fa pocs anys estava molt mal vist?

_ Mira joveneta, és que em passo el dia a l’aigua i tinc les idees un pèl remullades...

_ Senyora pingüí soltera, quan farà un cop de cap?

_ Mira joveneta, jo tinc un cap molt dur, i si fes un cop de cap...

Ja veig que no en traure’m pas l’aigua clara, i això que la senyora pingüí soltera s’hi passa tot el dia, a l’aigua. I, passen els anys, i la pingüí continua sent soltera. Es tracta d’una tria? O d’una imposició lliurement escollida? Però la senyora pingüí soltera no s’hi amoïna, perquè ara als pingüins solters se’ls anomena “singles”, i les simpàtiques cases anunciadores hi pensen molt a l’hora de fer-los ser blanc de les seves rialleres campanyes. De fet, això era l’únic que li mancava a la senyora pingüí soltera per sentir-se presa en consideració; si pot gastar com els altres, quina importància té que sigui soltera?