Els deu manaments

Si algú és observador, s’haurà adonat que totes les meves idees sobre l’escriptura les he tret dels Deu manaments d'un escriptor, de l’Stephen Vizinczey, i que tot el que escrit sobre el tema són les idees d’aquest deu manaments regurgugitades, és a dir, aquestes idees explicades amb les meves pròpies paraules. No és que el copiï intencionadament o que no tingui idees de collita pròpia, però fascinació per la claríssima i contundent exposició de la primera vegada que les vaig llegir, s’ha convertit, a copia d’anys i de lectures, en el convenciment que aquest home té tota la raó. He anat fent meves les seves idees a mesura que he anat descobrint que efectivament, les coses són així i no d’una altra manera. No he tornat a llegir res tan ple de sentit comú com aquest deu consells, i mira que sóc devoradora de tots els manuals sobre com escriure aguts i per haver. I, quant més passa el temps, més coses em diuen i més matisos que m’havien passat per alt hi descobreixo. No vull dir que per haver-me après de cor aquests consells m’hagi de convertir necessàriament en una gran escriptora, però, si que si mai arribés a alguna cosa, és evident que molta part de l’èxit l’hauria d’agrair a aquest text i al fet d’haver-lo trobat a temps.