El reflex de l’ase

Moltes vegades llegeixo o sento als mitjans de comunicació crítiques a la televisió. Que si és infecte, que si ens tracta com si fóssim subnormals, que si no es pot arribar a mirar... El que mai no diuen és que... ningú està obligat a mirar la televisió! Es pot apagar! Quin sentit té constatar que la tele ens aborrega, però continuar mirant-la? Perquè les crítiques a la tele no venen de gent que no la mira, venen de gent que la mira! (Jo, per exemple, que no la miro, mai critico la tele...) I la miren malgrat tots aquest suposats defectes que té la tele! Que trobes que el que fan per la tele és denigrant? Qui t’obliga a mirar-ho? Perquè aquest programes són els que tenen més audiència: a tots els qui miren l’escombraria que fan per la tele ningú els obliga a mirar-ho, ho miren perquè volen, perquè els agrada. Si la humanitat en el seu conjunt és una escombraria no ens ha d’estranyar que la tele ens reflecteixi com una escombraria. Els nostres invents ens reflecteixen; si en un mirall si mira un ase no pot tornar la imatge d'un apòstol. És més, molta gent està preocupada perquè el jovent, amb l’auge de la xarxa, es dedica a navegar per internet i no mira la tele... què serà de la nostra societat tal i com la coneixem si no mirem la tele? Anem cap a l’autodestrucció!

Jo no vull predicar res, però m’agradaria que, abans de posar-se a criticar la tele, la gent penses... estic obligat a mirar-la? No? Ho faig? Sí? Doncs de què nassos em queixo!