La campana de suro

Per què es va suïcidar si estava a punt d’aconseguir la glòria? Ella no ho sabia, es clar... Si hagués viscut, el producte d’allò que havia escrit l’hagués rescabalat de molt... no ho podia saber. Si ho hagués sabut, hauria volgut quedar-se? Però amb la glòria no n’hi ha prou. Es tracta, també, només, de que algú t’estimi. I precisament (el que li donava la glòria...) ella havia escrit sobre la part fosca de l’amor, de l’amor de parella, de l’amor maternal. La part fosca de l’amor, és a dir, quan l’amor no és prou. L’amor no era prou, i va desertar. La glòria és un cosmètic, quelcom superficial; ella era la mateixa persona amb glòria o sense. La manca d’amor és el cap al forn; ella no era la mateixa persona amb amor o sense. I la seva vida tampoc. I la seva glòria tampoc.