Algunes puntualitzacions llegidoresques

L’altre dia vaig dir que frisava per llegir un llibre d’un autor drogaaddicte, incestuós i covard. En canvi, ahir, vaig rebutjar llegir en Dalí per un altre “defecte”. Puc entendre la drogaaddicció (jo mateixa sóc addicte a comprar llibres), puc entendre l’incest (tenia un cosí a qui hagués fet un favor...), puc entendre la covardia (jo seria la primera a fugir cames ajudeu-me...), però el que no puc entendre, de cap de les maneres, és això d’en Dalí. M'ultrapassa, ho sento, i aquí sí que aflora la meva estretor de mires, em sap greu.

També m’agradaria puntualitzar això que vaig dir l’altre dia que tenia enveja de la gent que té deu vegades més llibres que jo. Evidentment, no canviaria els meus x llibres per 10x llibres escollits per una altra persona... A més, jo no estic per la quantitat sinó per la qualitat, o com a mínim així m’agrada pensar-ho... M’estimo més tenir menys llibres, però millors.

Una altra cosa és un text que he llegit per internet sobre que els suplements literaris són el niu de l’amiguisme i dels interessos... és que la gent fa cas dels suplements literaris a l’hora d’escollir els llibres que llegeix? Em quedo parada. Jo, sincerament, tinc idees pròpies, i confio molt més en el que llegeixo a certs llocs escollits de la xarxa que en el que pugui dir cap diari... Deu ser la incultura de les noves generacions, la meva? ...això de refiar-me d’opinions no interessades?