Propòsits d’any nou

Per què la gent és tan aficionada a fer propòsits d’any nou? Jo crec que és perquè el fet de proposar-te una cosa que voldries complir et dóna una sensació gairebé embriagadora de controlar la teva pròpia vida. De controlar els teus vicis (si vols deixar de fumar), de controlar la teva educació (si et proposes aprendre anglès) o de controlar la teva forma física (si el que et proposes és anar al gimnàs). És evident que, encara que una persona sigui econòmicament independent, o directiu d’una gran empresa (i la majoria no arribem a tant), hi ha moltes coses a la seva vida que no són a les seves mans, facetes enteres que estan a mans del fluir de l’existència, i que són per definició incontrolables; vivim en un món dominat per la incertesa. Fer un propòsit d’any nou, o més d’un, (encara que l’endemà ja no te’n recordis), et dóna la sensació de ser capaç de controlar alguna cosa, com a mínim allò, de ser tu qui mana. És una sensació de poder, encara que el poder sigui només sobre tu mateix, de control sobre la teva pròpia existència i res més; sempre ens pensem que som amos de la nostra vida, però també necessitem constatar-ho, de tan en tan. Fer un propòsit que pensem innocentment que complirem ens produeix una sensació tan gratificant precisament per això.