Quan vaig començar a fer el blog, com a mínim dues persones em van dir que el meu blog era “fresc”... No sabeu com m’ha fet ballar el cap aquesta denominació! Vol dir que és bo? Vol dir que és bo però no prou? Per orientar-me una mica, m’he anat fixant en altres vegades que altres expressions artístiques... (pico massa alt en anomenar el blog “expressió artística”? En fi.) Doncs m’he anat fixat en altres obres que han merescut el qualificatiu de “fresques”, per saber més o menys què volen dir quan em diuen que el meu blog ho és, i les implicacions que té aquesta paraula.
Una vegada vaig sentir que una soprano havia fet un disc de música antiga. El locutor que la va entrevistar va dir que la seva veu en aquelles cançons sonava “fresca”, i en principi això semblava un elogi. Però em vaig adonar que ho havia dit per dir d’alguna manera no gaire feridora que allò no sonava com havia de sonar un disc de música clàssica segons els cànons d’aquell món... La veu era encantadora, fresca, vivificant, però sonava com sona la d’una soprano “de veritat”. Com a mínim això em va semblar deduir sentint l’entrevista.
Avui he tornat a sentir que una obra es qualifica de “fresca”: es tracta de Diari d’un soldat de pic i pala. Han dit literalment: “no és una obra de qualitat literària, però és molt fresca”. Una altra vegada que es fa servir el concepte de “fresc” per elogiar una cosa que no es pot elogiar segons els cànons... Es a dir, que en el fons és una crítica encoberta, una manera d’expressar una veritat negativa sense ferir...
Per tant, que quan em diuen que el meu blog sona “fresc”, en el fons estan dient que no sona com hauria de sonar una obra escrita per un “escriptor de debò”...
Malgrat això, crec que seria un gran error intentar canviar la manera d’expressar-me intentant aconseguir que soni més literària o més “de debò” (qualsevol cosa que sigui això). Crec que escriure és una cosa molt íntima, que implica l’expressió del jo, i si el jo s’expressa d’una manera “fresca”, encara que això vulgui dir que no està a l’altura, s’ha d’acceptar i no fer-s’hi mala sang. Intentar “maquillar” l’expressió genuïna crec que podria conduir a resultats encara més desastrosos... Intentar descobrir per mi mateixa què t’ha de passar pel cap per aconseguir escriure un text que soni “de debò” és una qüestió en la que fa anys que remeno, encara que amb minsos resultats, però crec que si mai ho trobo haurà de ser a partir del que escric ara, d’això “fresc”, no de cap gir copernicà en la meva manera d’expressar-me...
Una vegada vaig sentir que una soprano havia fet un disc de música antiga. El locutor que la va entrevistar va dir que la seva veu en aquelles cançons sonava “fresca”, i en principi això semblava un elogi. Però em vaig adonar que ho havia dit per dir d’alguna manera no gaire feridora que allò no sonava com havia de sonar un disc de música clàssica segons els cànons d’aquell món... La veu era encantadora, fresca, vivificant, però sonava com sona la d’una soprano “de veritat”. Com a mínim això em va semblar deduir sentint l’entrevista.
Avui he tornat a sentir que una obra es qualifica de “fresca”: es tracta de Diari d’un soldat de pic i pala. Han dit literalment: “no és una obra de qualitat literària, però és molt fresca”. Una altra vegada que es fa servir el concepte de “fresc” per elogiar una cosa que no es pot elogiar segons els cànons... Es a dir, que en el fons és una crítica encoberta, una manera d’expressar una veritat negativa sense ferir...
Per tant, que quan em diuen que el meu blog sona “fresc”, en el fons estan dient que no sona com hauria de sonar una obra escrita per un “escriptor de debò”...
Malgrat això, crec que seria un gran error intentar canviar la manera d’expressar-me intentant aconseguir que soni més literària o més “de debò” (qualsevol cosa que sigui això). Crec que escriure és una cosa molt íntima, que implica l’expressió del jo, i si el jo s’expressa d’una manera “fresca”, encara que això vulgui dir que no està a l’altura, s’ha d’acceptar i no fer-s’hi mala sang. Intentar “maquillar” l’expressió genuïna crec que podria conduir a resultats encara més desastrosos... Intentar descobrir per mi mateixa què t’ha de passar pel cap per aconseguir escriure un text que soni “de debò” és una qüestió en la que fa anys que remeno, encara que amb minsos resultats, però crec que si mai ho trobo haurà de ser a partir del que escric ara, d’això “fresc”, no de cap gir copernicà en la meva manera d’expressar-me...
1 comentari:
Panta rei, que digué el savi. Vós mateixa canviareu, i amb vós la vostra escriptura. Dit això, jo considero que es fa servir el terme "fresc" com a sinònim d'immediatesa, de treball espontani, podent ser aquesta frescor una virtut o un defecte, en funció de les habilitats de cadascú. És desitjable que el peix sigui ben fresc, certament, però la carn necessita de temps per estovar-se. Va com va.
Publica un comentari a l'entrada