“Per què escriure, si tot està dit ja, i tan bé?” Per què menjar, si ja vam menjar ahir? Perquè tornar a sortir al carrer sota les llums de Nadal, si ja ho vam fer l’any passat? Perquè respirar... un altre cop? Jo, que pretenc “escriure”, fa molt temps que sóc conscient que tot ja està escrit, que tot ho han dit abans i molt més bé persones que hi entenien molt més que no pas jo... Malgrat tot, continuo teixint la meva teranyina, a poc a poc, esborrant d’aquí i d’allà, compactant amb parsimònia la bola de neu... Crec que tothom té dret a una bola de neu pròpia, encara que nevi i ja hagin caigut del cel infinitud de floquets... Sí, tot està escric, però ho han escrit altres; jo no he escrit, encara. Vull fer-ho, vull escriure-ho amb la meva pròpia mà, amb la meva pròpia mirada entelada, amb el pes infinit que tenen per mi totes les coses; vull un granet de sorra propi en la nostra infinita platja de paper y paraules...
Com deia León Felipe, el meu León Felipe, encara ningú ha anat cap a Déu pel camí que jo hi vaig...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada