diumenge, 25 d’octubre de 2009

Les nines de famosa es dirigeixen al portal...

Amb tota aquesta murga del canvi d’hora, no entenc perquè no surt una secta que propugni fer les coses a la mateixa hora que les feies en hora vella: es a dir, si et llevaves a les 8, ara llevar-te a les 7, que serien les 8 a l’hora vella; la mateixa hora que t’aixecaves cada dia. Si menjaves a tal hora, menjar a tal altra per coincidir amb l’hora vella; la mateixa hora a la que menjaves cada dia. I així anar-ho trampejant fins que tornin a canviar l’hora i els teus horaris coincideixin amb els “oficials”. Ja ho sé, ja ho sé: si has d’anar a treballar o a l’escola, una cosa així és impensable. Però de debò que m’estranya que en un món on cada cop hi ha més moviments, organitzacions i grupuscles, no sorgeixi cap secta (o grup del facebook) que ho propugni...

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Jo faig la meva guerra particular. No em canvio mai l'hora del rellotge que duc al canell esquerre ....això sí he d'anar restant una hora fins el març...i alguna vegada m'he confós però així i tot no me la canvio...el divertit és quan algú em mira el rellotge i s'espanta perquè creu que és tard...

Sani Girona Roig ha dit...

Hola noia,
Com que no veig el teu perfil enlloc no sé a qui m'adreço. Només sé ets una dona. Oi?
"Això de diàlegs amb mi mateixa" és una bona pista ;-(

Doncs bé
t'escric adreçant-me concetamnt i específica al teu apartat de vida escripturaire (toto i que imagino que impregna d'altres àmbits adlàters (blogaire, lecturaire, etc...)

En Salvador Macip, un dels grans cientìfics catalans que tenim fet recerca de la grossaa la gran bretanya és també un superescriptor amb tots els ets i uts, demostrats , a més.

Al seu post del dia X
escriu això:
Un mètode (I)

Doncs bé, el que hi diu i alguns dels comentaris (un de meu) et poden interessar.
I a més allò del (I) indica crec ue té pensat que hi hagi uns quants posts més sobre la mateixa corda "metòdica". Jo no m'ho perdria.
Tu mateixa.
Sort i endavant amb el teu blog, que pots continuar escrivint bloc, clar. No és greu. ;-)
Ben amistosament

Clarissa ha dit...

Al final del blog hi ha el meu psudònim.

Moltes gràcies Santi per la teva aportació!!! M'ha interessat molt aquest text d'en Macip. I també, es clar, la teva aportació. Tot són coses interessants que va bé tenir en compte. I té raó: el difícil no és la teoria, el difícil és posar-s'hi! Fent i desfent apren l'aprenent, je je... Gràcies i una salutació...

Clarissa ha dit...

Per més "vida escripturaire" veure la categoria "normes casa sidra".