diumenge, 7 de juny del 2009

Bucle?

És evident que tinc un problema amb la meva addicció a comprar llibres... no és que no els llegeixi, però en compro a molta velocitat, i els llegeixo molt a poc a poc. A més, sospito que tinc una idea una mica massa elevada del que sóc capaç de llegir a la pràctica, tinc una visió idealitzada de mi mateixa com a lectora, voldria abarcar-ho tot i a l’hora de la veritat no m’interessa llegir-ho tot; vull dir que hi ha llibres que, claríssimament, només els he comprat per tenir-los, per posseir-los, perquè en sóc col·leccionista... Penso que els hauria de llegir, però... és poc realista pensar que ho faré, malgrat que els llibres t’esperen. Necessito comprar llibres per a un àpat de set plats amb entrant, postres i ressopó i en canvi llegeixo com un menú degustació de racions minúscules... El més bo del cas és que, desesperada, he intentat buscar a internet informació sobre l’addicció a comprar llibres i... m’ha sortit el meu propi blog...

4 comentaris:

SU ha dit...

Sí, noia, realment estàs en un bucle...

T'entenc.

Em dius algun llibre dels que has comprat i que saps postitivament que no llegiràs?

Diga'm cotilla...

SU

Clarissa ha dit...

Doncs, per exemple: La divina comèdia, Crim i càstig, Guerra i pau, El cantar del mio Cid, el Quijote... (alguns fins i tot he intentat començar-los...) Tots són clàssics, m'agrada comprar clàssics, però alguns són molt difícils de llegir...

SU ha dit...

Ui, ja veig que ets valenta...

D'aquests que em dius, només llegiria "Crim i càstig", però vaja, no m'hi mataré...

Per cert, ahir vaig tenir a les mans la novel·leta d'en Roger Coma.

Et llegeixo,

SU

josep maria ha dit...

Un dia ara fa molts anys – era jovenet – vaig entrar en una llibreria i allà dins, tal com m'havia passat altres vegades, em vaig sentir pertorbat. Al cap d'una estona de dubtes vaig comprar un llibre per unes 150 pessetes, després vaig passar per una parada de llibres de segona mà i canvi de novel·les que hi havia aleshores a la plaça del mercat i la vaig vendre per 15 pessetes. Llavors ja era addicte. Fa pocs dies en vaig donar molts perquè no sabia on col·locar-los..... i no els havia llegit!
I, amb tot, m'agradaria dir que al final he superat l'addicció que com totes és sempre una esclavitud i manca de llibertat.
Salutacions lleials
J. de Zobeida