dimarts, 13 d’octubre del 2009

Els camins de la frustració

Ahir vaig caminar una bona estona. Vaig sortir de casa perquè, sabent que malgrat que fos dia de festa els comerços obrien, em pensava que hi hauria oberta una llibreria en concret on fan descompte. Però estava tancada. Per l’hora que era (ple migdia) les altres llibreries també estaven tancades, i no sé si van obrir en dia de festa o no. Però no em podia entretenir esperant que obrissin, i que llavors resultés que no obrien.

Caminar pels carrers sense poder entrar a cap llibreria a comprar-me un llibre és una cosa que em frustra. Amb el temps, sembla que he arribat al punt en que sortir de casa no em val la pena si no em compro un llibre. Una psicòloga em va dir que tenia necessitat de recompensar-me per l’esforç que em suposava enfrontar-me a la gent. Sigui el que sigui, havia d’haver previst la sensació d’impotència. Sentir frustració quan necessites fer una cosa i no és al teu abast aconseguir-la es molt desagradable. Diu que les persones addictes tenim poca tolerància a la frustració. En vull aprendre, de debò que en vull aprendre. Vull aprendre a ser gran i a poder suportar sentir-me frustrada una llarga estona quan fa temps que no em compro un llibre. Si no fos una sensació tan desagradable ja fa temps que hauria après a suportar-la. Diu que les addiccions les fa l’aïllament, però la veritat és que dubto que unes relacions interpersonals satisfactòries m’impedissin continuar desitjant comprar-me llibres. De fet, posseir i llegir llibres són les meves relacions interpersonals satisfactòries; els llibres són la meva vida social. Passo tan bones estones llegint, estic tan tranquil·la, em sento tan poc agredida pel medi quan llegeixo, que m’és inconcebible pensar que podria substituir els llibres per persones, i així diluir la sensació de frustració quan no aconsegueixo comprar-me un nou llibre, un altre. (Llibres que llegeixo a un ritme molt més lent que no pas els compro, tot s’ha de dir.) Mentre llegeixo i frueixo llegint, se m’obre la gana de posseir nous llibres, i poder-los llegir i així continuar passant bones estones. En canvi sé que intentar tenir nous amics de carn i ossos només m’abocaria a noves desil·lusions. Es ben veritat allò que diuen: qui té un llibre té un amic. I un amic de més qualitat que segons qui.

Una cosa que ara em preocupa es tot això de llibre electrònic. Em fa por que faci tancar llibreries i que els llibres de paper deixin de tenir un prou raonable preu al meu abast. Sé que continuaran existint, però si ningú en compra seran tan cars que col·leccionar-los com jo he fet fins ara es farà insostenible. Això sí que em preocupa realment. A més, deixaran d’estar bé de preu abans no m’hagi pogut comprar tots els que em vull comprar, els que necessito tenir? Llavors no tindria més remei que curar-me! O continuar frustrada per sempre més. Mal llamp se m'endugui!