En la meva relació amb algunes persones m’he adonat que m’ha interessat molt més saber amb certesa la veritat que m’amagaven (i que en el fons era el que feia possible la nostra relació) que no pas continuar amb l’amistat. És un vici, però trio la veritat a l’amistat. I moltes vegades, com en un recipient amb aigua i oli, en la gent no es barregen ambdues coses... És per això, suposo, que no tinc gaires amics...
skip to main |
skip to sidebar
perquè no tot es pot llegir als llibres
.
Columna vertebral
- vida blocaire (41)
- vida escripturaire (38)
- dies de ràdio (34)
- paraules manllevades (32)
- bloc d'una lectora (26)
- una noia del segle passat (19)
- el vol de la reina de la ruda (18)
- frases lapidàries pròpies (15)
- filosofia d'estar per casa (8)
- microcontes (5)
- diàlegs amb mi mateixa (4)
- cine o sardina (3)
El mirall de la memòria
- d’octubre 2009 (18)
- de setembre 2009 (20)
- d’agost 2009 (17)
- de juliol 2009 (22)
- de juny 2009 (24)
- de maig 2009 (22)
- d’abril 2009 (16)
- de març 2009 (12)
- de febrer 2009 (14)
- de gener 2009 (18)
- de desembre 2008 (13)
- de novembre 2008 (7)
- d’octubre 2008 (19)
- de setembre 2008 (21)
Connexions
(pseudònim de l'autora Clarissa Clarà Claret)
5 comentaris:
ara m'hi he sentit molt reflexada, en això....
A mi sembla m'ha semblat més tangible (i si tu vols també estranya, canviant i inexplicable) l'amistat que la veritat.
Per això tu tens amics, Pere.
És que no som amics? :-)
Aquí guanya la teva capacitat de fer i mantenir amics enfront de la meva capacitat d'espantar-los... de totes maneres, jo me referia a amics al món real.
Publica un comentari a l'entrada