Jo sempre m’havia pensat que estudiar economia no era cosa d’artistes: preocupar-se tant pels diners, uix... sona fins i tot vulgar. A més, havia conegut un parell de persones que estudiaven economia i la seva única aspiració en aquesta vida era entrar a treballar en un banc; no és una cosa que excités gaire la meva imaginació d’artista romàntica, precisament... (Els bancs són l’enemic.) Juntament amb dret, l’economia em semblava una de les carreres més avorrides, la mena de carrera que jo mai no faria.
Però des que escolto tant la radio, i no ho negaré, des que hi ha la crisi, començo a pensar de manera diferent. La primera cosa que em va fer canviar d’opinió va ser una entrevista a una professora de música de la universitat de París: va dir que, abans de dedicar-se a la música, havia estudiat economia per “saber com funcionava del món”. Això em va sorprendre molt. Des de quan estudiar els moviments del capital era “saber com funciona el món”? Jo, per saber com funciona el món, hagués estudiat psicologia, o biologia, o fins i tot antropologia, coses que em permetessin saber com és l’ésser humà. Però ella va triar economia... I és evident que, en un món on has de poder intercanviar diners per sobreviure, potser no anava tan desencaminada: les persones som animals sí, però fets per l’intercanvi; no tot és estimar i les relacions interpersonals, tal i com jo em pensava. Aquesta va ser la primera vegada que em vaig mirar l’economia amb altres ulls. A més, això ho deia una música, una artista, no una directora de banc.
Quan va esclatar la crisi, van florir a la radio les seccions dedicades a l’economia en tots els programes. Ja sé que el nivell és molt divulgatiu i no dona cap idea del que representa el poc lleuger estudi autèntic dels llibrots d’economia, però em va fer sorgir el cuquet. Ara m’agrada molt seguir tots els programes d’economia, encara que sospito que l’economia radiofònica té una mica d’astrologia culta i no és res gaire seriós, però el tema m’interessa: estic començant a pensar que, si hagués d'estudiar ara, potser escolliria economia...
Però des que escolto tant la radio, i no ho negaré, des que hi ha la crisi, començo a pensar de manera diferent. La primera cosa que em va fer canviar d’opinió va ser una entrevista a una professora de música de la universitat de París: va dir que, abans de dedicar-se a la música, havia estudiat economia per “saber com funcionava del món”. Això em va sorprendre molt. Des de quan estudiar els moviments del capital era “saber com funciona el món”? Jo, per saber com funciona el món, hagués estudiat psicologia, o biologia, o fins i tot antropologia, coses que em permetessin saber com és l’ésser humà. Però ella va triar economia... I és evident que, en un món on has de poder intercanviar diners per sobreviure, potser no anava tan desencaminada: les persones som animals sí, però fets per l’intercanvi; no tot és estimar i les relacions interpersonals, tal i com jo em pensava. Aquesta va ser la primera vegada que em vaig mirar l’economia amb altres ulls. A més, això ho deia una música, una artista, no una directora de banc.
Quan va esclatar la crisi, van florir a la radio les seccions dedicades a l’economia en tots els programes. Ja sé que el nivell és molt divulgatiu i no dona cap idea del que representa el poc lleuger estudi autèntic dels llibrots d’economia, però em va fer sorgir el cuquet. Ara m’agrada molt seguir tots els programes d’economia, encara que sospito que l’economia radiofònica té una mica d’astrologia culta i no és res gaire seriós, però el tema m’interessa: estic començant a pensar que, si hagués d'estudiar ara, potser escolliria economia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada