dijous, 10 de setembre de 2009

El capitalisme es una emoció

"El capitalismo es sólo una palabra para describir una parte de la naturaleza humana, ni siquiera le adjunto un significado. Es simplemente la expresión de una emoción. Somos competitivos y eso está directamente ligado a la supervivencia. Ahora bien, hemos evolucionado, vivimos en el mundo en que vivimos, así que antes se trataba de matar a un animal y comérselo y ahora se trata de hacer lo propio en el mercado de valores. Una cosa buena de los animales es que no van por ahí pensando: 'Oh, ojalá tuviera lo que tiene ese otro animal de ahí delante' [sonríe]. Lo de comparar tu vida con la de otro ser es algo que sólo le puede suceder a los integrantes de la raza humana; es el ego, el hecho de que seamos conscientes de nosotros mismos. Y esa sensación de querer lo que tienen los demás nunca va a desaparecer. Ningún sistema político va a cambiar jamás eso. ¿Que si el cine puede hacer algo al respecto? Te voy a decir algo: las películas no ayudan en absoluto".

Steven Soderbergh
El país
(en el darrer post feia una juxtaposició contradictòria: per una banda, em preguntava si deixarien d’haver-hi rics i pobres, i per l’altra, em plantejava si els llibres de la meva biblioteca continuarien sent meus. Això és una contradicció perquè és precisament la propietat privada (la possibilitat que els llibres puguin ser “meus”) el que fa que al món hi hagi rics i pobres. Si es pot tenir, sempre hi haurà qui tingui més. Suposo que, quan ets pobre, és fàcil fer demagògia i advocar per la igualació entre rics i pobres; en canvi, quan tens alguna cosa, encara que siguin quatre llibrots, la igualació ja no t’interessa pas tant. Es a dir, siguem sincers; no es tracta de que deixi d’haver-hi rics i pobres: es tracta de procurar, tu com a individu, de no estar entre els pobres. Quan aconsegueixes això, estic segura que tot l’interès que poguessis tenir en la igualació desapareix. Quan es menciona la “propietat privada” em ve sempre el cap el comunisme, que no va funcionar. Està bé tenir utopies, però també s’ha de tenir en compte com és la gent a la vida real. I els humans necessitem tenir coses, encara que siguin coses com una incubadora per germinar llavors que ens ocupa la meitat del marbre de la cuina i que des que ens vam comprar no hem tornat a tocar)