dimecres, 19 d’agost de 2009

Amb diürnitat i tota la intenció

Potser a algú li estranya l’actitud crítica que he tingut contra algunes persones que he conegut al llarg de la meva vida en els darrers posts. No acostumo a parlar malament de ningú, i de cop, dos post que sonen clarament a revenja... (He estat a punt de titular-los “revenge”...)(Com que sé que les persones criticades mai seran capaces de posar una justificació de lo malament que m’han fet sentir per escrit... Tot i que sí que serien capaces de clavar-me una bona bronca!). Només voldria dir, com a justificació, que la gent normal sol tenir una colla d’amics i coneguts amb la que es desfoga i pot posar els punts sobre les is si alguna cosa el o la fa patir. Jo no tinc cap colla d’amics amb la que desfogar-me. Sé que, ja que tinc la oportunitat d’escriure, hauria d’aprofitar per parlar de temes més seriosos i cultes, de llibres, o fins i tot de política, que criticar els polítics queda la mar de bé, i criticar a altres escriptors fa molt docte. Que fer servir el blog per desfogaments personals quan tinc pretensions literàries fa lleig. Ho sé. Però tot i així, si escric és per poder-me permetre entremaliadures com aquesta de tant en tant...

1 comentari:

Elvira FR ha dit...

No crec que faci lleig ans al contrari. El bloc és tot teu i pots escriure tot el que vulguis, només faltaria! Endavant!