dimecres, 1 de juliol del 2009

Benefactors de poques paraules

Ahir un per la radio deia que, els futbolistes, quan parlen en públic, tenen molt poc discurs, i que haurien de tenir, com els polítics, algú que els escrigués el que han de dir... (com si els discursos dels polítics diguessin alguna cosa...) Que haurien de tenir un guió per ser capaços de dir alguna cosa amb substància, vaja. Jo crec que aquest home s’equivoca. Si els futbolistes es posessin a dir coses amb sentit comú podria ser fins i tot perillós! Si els futbolistes tinguessin opinions raonades sobre les coses i les expressessin, la gent també voldria tenir opinions raonades sobre les coses. Si els futbolistes es posessin a pensar, o sembles que pensen, tota la gent que compra les camisetes dels seus ídols, amb el seu afany d’imitació, també voldrien posar-se a pensar! Horror i terror! Si fins i tot als polítics els escriuen curosament els discursos perquè no diguin res, encara que sembli que sí. Els futbolistes tenen l’avantatge que no diuen res, però tampoc sembla que diguin res. Un futbolista té molt més poder de convocatòria que un polític. Si, imitant els futbolistes que tenen opinions raonades, la gent es poses a pensar, seria la fi de la nostra societat tal i com la coneixem! Creieu-me, que els futbolistes no tinguin discurs és un BÉ PER LA HUMANITAT!